Miquel Lorente, portaveu d'EU a Xàtiva

Davant les dades d’ocupació del mes de setembre de Xàtiva per les quals es mostra que sols ha hagut un descens de tres persones aturades mentre la creació de treball a la resta de la Costera i la Vall d’Albaida demostra que “a la nostra ciutat no s’estan fent bé les coses” segons afirma el portaveu d’Esquerra Unida, Miquel Lorente. El líder d’EU recorda que a altres localitats importants s’han creat molt smés llocs de treball, així mentre a Canals ha hagut 52 aturats menys, a Ontinyent 44 desocupats menys o l’Olleria amb 43 aturats menys.

Des d’Esquerra Unida s’ha crititcat que l’Ajuntament de Xàtiva no formule noes polítiques per incentivar “un canvi de model de producció i promoció de l’ocupació a la ciutat”, fet que provocarà que acabe “passant factura entre la ciutadania, i a partir d’ara encara més amb la implantació de la Reforma Laboral“. Segons Lorente “l’atur és una qüestió que ha de ser considerada amb preferència i la ciutadania encara està esperant que aquest debat tinga lloc d’una manera seriosa en la Casa de la Ciutat”.

Per fer front a esta situació des de la formació d’esquerres s’insta a apostar per formar aturats a través de cursos de preparació per a les Proves d’Accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM) que haurien d’estar subvencionats per l’Ajuntament junt a d’altres administracions, i incentivar el seu accés als CFGM. Amb estes iniciatives es pretén “reincorporar estos ciutadans al sistema educatiu i poder afrontar la seua inserció en el mercat laboral amb una millor qualificació professional i augmentar, així, el valor afegit de l’economia local“.

Miquel Lorente ha manifestat que “front l’actual situació s’han de començar a projectar polítiques a vint anys vista“, afirmant a més que  “Xàtiva necessita una política econòmica activa i de canvi adreçada a sectors productius vinculats a la innovació tecnològica i als requeriments ecologics (eficiència, energies renovables…)”.

La indústria ha donat un rendiment positiu a la Canal en l'últim any

La tradició industrial de la Vall d’Albaida com a base de l’ocupació i l’economia comarcal continua sense recuperar-se davant altres resultats positius a la Costera i la Canal de Navarrés que han creat llocs de treball durant els últims mesos. La referència del mes de març així ho ha demostrat quan a la Vall d’Albaida l’atur ha augmentat en la indústria amb un 1,13% (35 aturats més), mentre que a la Costera ha baixat en un -0,52% (9 aturats menys) i a la Canal de Navarrés un -0,58% (2 aturats menys).

Els resultats també es poden observar a les xifres interanuals, ja que del mes de març de 2009 al de 2010 l’increment de l’atur en la indústria a la Vall d’Albaida ha estat del 13,11% (363 aturats més), mentre que a la Costera l’augment ha estat del 7,21% (115 aturats més), i el global a la Canal de Navarrés ha estat positiu ja que s’ha creat treball baixant l’atur així en un -5,48% (20 aturats menys). En esta comparativa interanual el sector industrial és el principal motor a la Costera i a la Canal, mentre el sector que millor comportament ha tingut a la Vall d’Albaida ha estat la construcció amb un increment del 12,01% (135 aturats més).

Pel que fa a la tendència general la Vall d’Albaida durant el més de març també ha acusat més el creixement de l’atur que a la Costera i la Canal de Navarrés on s’ha desaccelerat.

El pla es farà en coordinació amb ATEVAL

La regidoria de Promoció Econòmica  de l’Ajuntament d’Ontinyent ha tornat a demanar a la Generalitat la subvenicó per dur a terme un nou Pla Integral d’Ocupació. Des del consistori s’ha anunciat que es repetirà l’experiència despres que el primer pla s’ha tancat amb 88 contractes de treball (40 d’ells de caràcter indefinit).

Esta demanda, segons el consistori, es farà “amb total sinèrgia amb el sector empresarial per poder disposar en la ciutat dels dos programes”; així sol·licitarà el programa dirigit a persones desocupades majors de 45 anys mentre que des d’ATEVAL es demanarà un altre dirigit a persones de menys de 30 anys.

L’alcaldessa d’Ontinyent, Lina Insa, ha maniestat que ambe estos plans es dons ens sol·licitants “treballarem sobre un sector molt més ample de població, la qual cosa permetrà donar treball a un major nombre de desocupats”.

El Pla Integral d’Ocupació té per objectiu aconseguir la inserció laboral estable de les persones que tenen especials dificultats a l’hora de trobar un lloc de treball. Les activitats que es realitzen dins el programa consisteixen en accions d’orientació laboral individual per part dels tècnics especialitzats, l’elaboració d’un itinerari d’inserció personalitzat per cada participant i la recerca activa d’ofertes de treball ajustades al seu perfil professional.

Les empreses que contracten els treballadors participants en el Pla Integral d’Ocupació tenen la possibilitat de sol·licitar una subvenció, que serà tramitada pels propis tècnics municipals.

Canals ha estat la localitat on més gent s'ha quedat sense feina

Canals ha patit un increment de l’atur del 6% durant el mes de febrer, la qual cosa suposa 105 persones més sense treball que situen la xifra total en 1.848 aturats; este repunt de l’atur ha estat el major en xifres totals, fins i tot majors que Ontinyent (73 aturats més) i Xàtiva (53 aturats més). Percentualment sols ha estat superada per Énguera que ha patit un augment del 7% amb 32 aturats més i que situen el global en 492 persones sense treball.

Entre les principals localitats les úniques que han vist disminuir els descocupats han estat Bocairent amb un -1,5% (7 aturats menys, 460 en total) i Bolbait amb un 3,8% (6 aturats menys, 151 en total).

Ontinyent i Xàtiva han tingut un increment similar de desocupats, així la capital de la Vall d’Albaida ha patit una pujada de l’1,9% (73 aturats més, 3.866 en total) i la capital de la Costera de l’1,8% (53 aturats més, 2.935 en total).

Altres xifres de creixement destacables han estat la de l‘Olleria amb un augment del 3,8% (33 aturats més, 898 en total), l’Alcúdia de Crespins amb un 3,9% (23 aturats més, 606 en total), Xella amb un 3,6% més (10 aturats més, 285 en total), Benigànim amb un 3,3% mes (18 aturats més, 567 en total) i Anna també amb un 3,3% més (7 aturats més, 217 en total).

Anàlisi general de l’increment de l’atur.

Insa afirma que l'únic responsable de la crisi és Zapatero

L’alcaldessa d’Ontinyent, Lina Insa, ha respost a les crítiques del PSPV de la ciutat afirmant que el govern del PP ha aconseguit 179 llocs de treball amb recursos propis i de la Genrealitat. A més Insa ha assegurat que esta xifra s’ha aconseguit “a pesar de la greu crisi econòmica, de la dificultat de crear llocs de treball a causa de les pèssimes condicions que ofereix el govern central, i dels pocs recursos que ens arriben des de Madrid“.

Així l’alcaldessa ha detallat que s’han aconseguit 18 contractes a través del Salari Jove i el programa EMCORP, 88 llocs de treball a través del Pla Integral d’Ocupació, 42 insercions laborals gestionades a través de les borses de treball, 10 persones formades i contractades a través del taller d’ajudant de cuina per als alumnes del Centre de Menors El Rogle, 7 persones contractades a través del taller d’ocupació per al reciclatge professional i 14 contractacions a través del programa de formació ocupacional amb un curs de jardineria.

A més a més des del PP s’han afegit altres iniciatives com un programa d’assessorament a emprenedors, assessorament per la tramitació d’ajudes per treballadors excedents del tèxtil, i el I Concurs d’Emprenedors.

Amb estes afirmacions Lina Insa ha manifestat que la invitació de Jorge Rodríguez a assumir les mesures proposades pel PSPV contra la crisi econòmica són “dir falsetats i crear bronca social”. L’alcadessa ha declarat que Rodríguez “està fent el que fan les persones que no tenen arguments ni raó que és insultar i desqualificar” mentre que “ara la gent necessita més que mai un clima de confiança i de vore que realment ens preocupem per ells”.

Les declaracions de la dirigent del PP han finalitzatafirmant que “les vertaderes mesures les ha de posar el Govern Central i no els ajuntaments, que tenim molt poc marge de maniobra” i que “l’únic responsable d’esta brutal crisi és el senyor Zapatero i és a ell a qui hi ha que protestar-li i exigir-li explicacions”.

Rus va parlar amb els alumnes a la sala de plens

L’alcalde de Xàtiva va rebre ahir alumnes de primer de Batxillerat de l’IES Josep de Ribera de la ciutat a les dependències municipals i els va mostrar llocs com la sala de plens on van seure els joves. Durant esta visita Alfonso Rus (PP) va voler animar els joves -que l’any que ve faran 18 anys i molts ja podran votar en les eleccions municipals- afirmant que “heu de continuar formant-vos si el dia de demà voleu trobar un treball, malgrat que actualment la taxa d’atur dels joves és d’un 45%, vosaltres ara no vos heu de preocupar amb 16 anys que teniu, continueu estudiant perquè el dia de demà quan governe el PP açò canviarà”.

Este discurs polític de l’alcalde de Xàtiva va estar acompanayat per per una exposició de la futura Ciutat de l’Esport i d’una maqueta del Centre Cultural de Xàtiva (CCX). Així sobre les instal·lacions esportives va afirmar que “este impresionant projecte” tindrà un cost de 12 milions deuros i “cobrirà totes les necessitats que els clubs de la ciutat demanden“. A més va afegir que “es tracta d’un projecte molt ambiciós, necessari per la gent jove” i va detallar les instal·lacions que tindrà.

Sobre el CCX també va explicar va explicar que en les seues dependències “els grups musicals podran assajar i grabar les seues maquetes” i que “previsiblement en dos o tres mesos l’inaugurarem”. Així Rus va resumir que “amb estos dos projectes de tan gran envergadura” significa que “les obres que es fan a la ciutat són importants”, però va destacar la figura del polític afirmant que “el més important que ha de tindre un polític és escoltar a la gent“.

Rodríguez calcula que l'Estat ha proporcionat 700 llocs de treball

El portaveu del PSPV a Ontinyent, Jorge Rodríguez, ha apuntat que el II Pla E del Govern Zapatero crearà més de 200 llocs de treball segons els calculs realitzats per esta formació. Així segons Rodríguez els 4 milions que l’Estat destinarà a Ontinyent permetrà “millorar la vida a moltes famílies i ajudar a les empreses a mantindre i generar la seua activitat”. Els projectes que finançarà este pla van ser avançats ahir per l’ajuntament d’Ontinyent.

Jorge Rodríguez recorda que durant els dos últims anys i amb sengles plans estatals Ontinyent haurà rebut del Govern Zapatero més de 10 milions d’euros en inversions que hauran generat “prop de 700 llocs de treball directes i altres tants indirectes, a més a més dels que el pla ha aconseguit mantenir” apunta el líder socialista. Per contra Rodríguez ha lamentat que els projectes del Pla Camps el converteixen en “el Pla de la Mentira“.

El portaveu socialista ha recriminat als dirigents del PP d’Ontinyent que no han col·laborat a solventar els problemes de la crisi ja que “Lina Insa i Filiberto Tortosa s’han dedicat a abaixar el cap davant de Camps i a criticar i menysprear tot el que han pogut els més de 10 milions d’euros enviats per Zapatero a Ontinyent“.

El PSPV proposa instal·lar plaques solars a tots els edificis municipals

El portaveu del PSPV de Xàtiva, Roger Cerdà a proposat que els més de 3 milions d’euros que invertirà el govern central a la ciutat a través del Segon Pla E es dediquen a modernització d’aparcaments, tecnologia empresarial, econòmica i energètica i a la millora del patrimoni històric de Xàtiva.

Cerdà ha apuntat així que el pressupost del govern Zapatero que arribarà en 2010 a Xàtiva s’ha d’invertir “en projectes que milloren la qualitat de vida, solucionen els actuals problemes i creen llocs de treball“.

Els projectes proposats pel PSPV han estat la construcció d’un parc empresarial i tecnològic dotat d’un gran espai per a la celebració de fires i mostres, la construcció d’una xarxa d’aparcaments automàtics al nucli antic i un aparcament en altura a l’estació d’autobusos, la creació d’una xarxa wi-fi que possibilite l’accés a Internet a tota la ciutat, instal·lar plaques solars en tots els edificis municipals per generar energia elèctrica i disminur la despesa en el consum de la mateixa, la construcció d’un col·lector unitari en el carrer Maulets, la restauració de les muralles en l’Avinguda Selgas i en el Jardí del Bes i l’habilitació del Ninfeu Romà del carrer Saries per a visites turístiques.

Roger Cerdà ha manifestat que ha facilitat esta proposta d’inversions a l’equip de govern del PP dirigit per Alfonso Rus que és qui ha de decidir quins projectes s’executaran. Cerdà ha afirmat així que “espere que per aquesta vegada, Rus i els seus s’obliden del seu habitual sectarisme a l’hora de  prendre decisions, s’adonen que aquests projectes són positius per a la ciutat i els porten a terme, a pesar que la proposta siga dels socialistes”.

Per una altra banda el líder del PSPV a Xàtiva ha recordat que els seu grup fiscalitzarà “molt estrictament” la gestió de l’executiu de Rus amb estos 3 milions d’euros “exactament igual que hem fet amb els més e 5 milions d’euros rebuts en 2009“.

Finalment Roger Cerdà ha advertit que espera que esta vegada “no es boicotege el pla, disminuint els llocs de treball a crear, com va passar amb l’anterior” i que “Xàtiva no siga aquesta vegada el municipi de més de 20.000 habitants de la província de València que menys llocs de treball crea amb els diners del Pla Zapatero, com va ocórrer l’any passat”.

Els alumnes han estat rebuts per l'alcalde de Xàtiva

Un total de 30 alumnes realitzaran tasques de formació i treball en el taller d’ocupació ‘Els Aljubs Aigua Viva‘ pel que durant tot el 2010 cobraran un sou mentre reben coneixements de turisme, reconstrucció tradicional i arqueologia.

Els alumnes que participaran tenen totes més de 25 anys i havien d’estar inscrits en el Servef, a més a més s’ha tingut en compte la dificultat familiar d’algunes d’estes persones.

Tant alumnes com professors van ser rebuts esta setmana per l’alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, i pels regidors de Recursos Humans, Tono Vidal, i de Turime, Marián Soro.

La indústria s'ha ressentit més a la Vall d'Albaida

La desocupació ha augmentat a Ontinyent en el mes de desembre passat un 3,4% per les pèrdues d’ocupació patides en el sector de la indústria amb un increment de l’atur del 4,6% i en la construcció per un increment del 5%. Pel que fa a Xàtiva el comportament ha estat lleugerament positiu amb un descens de l’atur del -0,9% amb el treball que s’ha donat a l’agricultrua (amb un -8,2% en l’atur) i en els serveis (un -2,8%), mentre que ha frenat l’ocupació de llocs de treball la construcció (amb un creixement del 5,6%).

En estes dues ciutats ha hagut un bon comportament en el col·lectiu de les persones sense ocupació anterior que han vist baixar en un -3,9% d’aturats tant Ontinyent com Xàtiva. Pel que fa al comportament interanual Ontinyent frena la destrucció de llocs de treball amb un creixement del 29,5% dels aturats en un any -situant-se així en un total de 3.698 desocupats- mentre que a Xàtiva la davallada és més moderada amb una taxa del 35% -i un total de 2.718 aturats-.

Pel que fa a altres poblacions de les comarques Aielo de Malferit ha vist com han baixat els aturats en desembre en un -13,7% -es queda en 327 aturats- gràcies a un comportament generalment positiu en tots els sectors encapçalats per l’agricultura (-47,7%), la construcció (-22,6%) i els serveis (-10,2%).

També destaquen en la creació de llocs de treball  Albaida amb un -2,6% d’aturats en desembre, i Benigànim amb un -2,2% de desocupats. A Albaida la recuperació l’han impulsada els serveis (-5,4%) i la indústria (-2,2%), mentre encara tenen pèrdues la construcció (6,2%) i l’agricultura (25%); el total de desocupats així és de 608. A Benigànim l’agricultura ha creat ocupació (-9,1%), també els que no tenien treball anterior (-12%) i la indústria (-3,1%); en total s’ha baixat als 545 aturats. Així i tot Albaida encara manté el nivell més alt de desocupació interanual de les comarques amb una taxa del 52,4%.

L’Olleria s’ha mantingut plana amb creació de treball als serveis (-3,6%) però destrucció en la indústria (2,6%) mantenint els 863 aturats. Canals per la seua banda també ha tingut un creixement de l’atur de l’1,3% estirat pels serveis (3%) mentre baixa a l’agricultura (-3,9%) i els desocpats se situen així en els 1.719.

El major increment de l’atur l’ha patit amb diferència Moixent amb un augment del 8,8% espentat especialment a la indústria (16,6%), la construcció (13,2%) i els nous treballadors (13%), els aturats són així un total de 372. A continuació se situa Navarrés amb un 5,2% més d’aturats on la pitjor part se l’ha endut la construcció (15,2% més d’aturats) que no han pogut contrarestar els llocs de treball creats a l’agricultura (-11,1%) ni els nous treballadors (-7,1%), en total hi ha 281 desocupats.

Finalment se situen Énguera amb un augment d’aturats del 3,9% impulsats per l’agricultura (28,6%) i la construcció (17,6%), pujant l’atur fins els 451. Bocairent ha patit una pujada de la desocupació del 4,5% per les davallades essencialment a la indústra (5%) i a la construcció (5,7%), apujant els aturats fins els 461.

Anàlisi general de l’atur en desembre i per sexes

Anàlisi de l’atur per sectors