Llorens denuncia que el carrer Ramón y Cajal està pendent des de 2008

Des que l’any 2005 es va realitzar la primera fase de la rehabilitació del barri del Carme de Xàtiva que esta està paralitzada, així ho ha denunciat el regidor del PSPV Rafa Llorens que ha afirmat que la segona fase de la intervenció té el projecte redactat des de l’any 2008; però a més a més Llorens adverteix que amb el treball realitzat “solament s’ha rehabilitat un 26% del projecte“, una intervenció que en el seu moment es va considerar “prioritària”.

El regidor socialista afirma que esta rehabilitació no s’executa perquè “no es disposa de cap partida pressupostària” tot i que, segons l’arquitecte municipal, hi ha “diversos habitatges apuntalats a causa del seu deteriorament”. Així Rafa Llorens apunta que la primera fase realitzada en 2005 va comptar amb una inversió de 250.000 euros i es va intervindre al carrer Lluís Vives, però que la segona fase, que afecta al carrer Ramón y Cajal, hauria de comptar amb un pressupost de 417.337 euros, però que no s’ha dut a terme.

D’esta forma l’actual situació és que “s’han rehabilitat solament 40 habitatges (Fase I), està pendent la rehabilitació de 32 habitatges (Fase II), i encara queden per rehabilitar 5 blocs més que corresponen a altres 120 habitatges i de les quals ni tan sols aquesta redactat el Projecte”.

Rafa Llorens assegura que es tracta de “desídia” de l’equip de govern, però que a més, “tal com està actualment l’economia municipal, no es veu una ràpida solució a aquest problema. Esperem que no hàgem de lamentar-ho algun dia”.

ACDEMA havia denunciat l'estat del riu

Esta setmana han començat a Canals les tasques de neteja del riu Sants impulsades pel col·lectiu conservacionista ACDEMA, treballs que es poden desenvolupar gràcies a la donació realitzada pel PSPV de la localitat dels fons recaptats amb l’actuació de Xavi Castillo.

Des d’ACDEMA s’informa que la neteja ha començat per la part del Pavelló i Carrer Mestre Serrano, havent retirat el primer dia dos contenidors de deixalles (plàstics, pots, ferralla, restes de teixits, nombroses perxes del mercat ambulant dels divendres i rodes entre d’altres).

L’associació ha fet una crida a la ciutadania perquè mantinguen net el riu, a més han instat a l’Ajuntament de Canals a que comprove els resultats d’esta neteja i reculla el testimoni “ja que això significa només tasques de manteniment i nosaltres estem sempre disposats a col·laborar en qualsevol actuació que redunde en benefici de la nostra població i el medi ambient”.

Gràfica aportada pel PSPV sobre el creixement del deute i els interessos

Un total d’1.517.000 d’euros d’interessos és el pagarà l’Ajuntament de Xàtiva sols en l’any 2013 pel deute acumulat, una “barbaritat”, segons el regidor del PSPV Nacho Reig. Estos interessos corresponen al deute de 32 milions d’euros al que ha arribat el consistori, explica el regidor socialista, després que se certificara que el crèdit per al Pla de Pagament de Proveïdors que ascendeix a 10,8 milions d’euros.

El pagament del deute així com dels interessos es recull en el Pla d’Ajust aprovat en solitari pel PP i amb els vots contraris de tota l’oposició; aspectes com l’amortització , el tipus d’interès variable “estan pendents de definir”, assegura Reig, per la qual cosa el Pla d’Ajust aprovat és “irreal”, advertint a més que “la part del pla d’ajust que contempla pujades de taxes i impostos es complirà rigorosament”, però que “la part que parla de control de la despesa i austeritat es quedarà en un relat de bones intencions“.

Factures irregulars

D’una altra banda Reig ha acusat a l’alcalde de Xàtiva d’haver ordenat pagar factures irregulars “malgrat els avisos de l’interventor”. El regidor afirma que les obres majors executades per l’empresa Sarri-Hogar SL però que no es van licitar, i a més es van fer “sense cap concurs i sense pressupost previ”. Així i tot Nacho Reig afirma que “és incomprensible que Rus accedisca a donar per bones les irregularitats que contínuament apareixen en l’àrea d’urbanisme. L’alcalde ha de donar explicacions sobre aquestes factures, d’una altra forma serà responsable si ha ocorregut alguna il·legalitat”.

El Ple de la Mancomunitat es va celebrar a Benissoda

Un total de 6.428.233,54 euros és el pressupost aprovat ahir pel ple de la Mancomuanitat de la Val d’Albaida, comptes que van obtindre el suport del PP, Compromís i Gent de l’Olleria, mentre Esquerra Unida es va oposar i el PSPV es va abstindre “pels nombrosos dubtes que està plantejant la gestió política” del president Filiberto Tortosa (PP), en referència concretament al Pla de Minimització a que encara no s’hagen aprovat els nous estatuts.

Els comptes preveuen un superàvit de 54.117,37 euros després de liquidar 2011 “en positiu” amb 763.000 euros, “quantitat que sumada a la d’exercicis anteriors permet haver-hi reduït el dèficit de l’entitat en un 45% durant els últims cinc anys“, asseguren des de la Mancomunitat. Sobre el Pla d’Ajust el portaveu socialista Josep-Vicent Ferre va alertar que este “no ha estat acceptat encara per la Diputació de València”.

El President de la Mancomunitat va desgranar les propostes per realitzar el pla d’ajust pressupostari apuntant la reducció del 20% de les retribucions per assistència als òrgans de govern o la disminució del cost de partides com llum, telefonia o assegurances.

Al mateix temps, el debat dels comptes va servir per traçar les línies previstes per als pròxims anys. Així els partits que integren el Consell van acordar constituir abans del 30 de juny una comissió encarregada d’impulsar l’aprovació definitiva dels nous estatuts. A més, es preveu la creació d’una altra per a redactar una carta de serveis que actualitze quines assistències volen els ajuntaments que es presten.

Altres punts

Igualment, l’ordre del dia presentava a votació altres assumptes com una modificació de les taxes del servei de canera i sengles mocions al voltant dels danys causats per la plaga de conills i de l’hospital comarcal previst a Ontinyent que van rebre el suport unànime del Consell de la Mancomunitat.

Per últim, PP, GdO, Compromís i PSPV també van avalar les actuacions previstes en el marc del Pla provincial d’Obres i de Serveis (PPOS) amb una inversió de 47.610 euros -EU es va abstindre-; el programa destinarà 15.610 euros a l’adequació del Museu d’Etnografia i de Costums de Benissoda, 20.000 euros a l’adquisició d’una plaça d’aparcament per a càrrega i descàrrega a la seu de la institució i 12.000 euros al canvi de finestres del Centre Ocupacional del Projecte Trèvol a Albaida.

Roger Cerdà i Rafa Llorens, regidors del PSPV

Tampoc serà este any quan es faça el sobreeixidor del col·lector central de Xàtiva, així ho va admetre l’alcalde Alfonso Rus durant l’últim ple municipal, justificant-ho dient que “no hi ha diners”. Des del PSPV el regidor Rafa Llorens ha lamenat este anunci recordant que el projecte “es va realitzar fa més de 12 anys”, i que el cost estimat era de més de 2,3 milions d’euros.

Però Llorens també apuntava que el projecte havia d’estar subvencionat per la Conselleria d’Infraestructures i que es va licitar l’any 2009 adjudicant-se a SEDESA (empresa propietat de la família de Juan Cotino, President de les Corts -PP-); no obstant “fins al moment, no tinguem més notícies que les recents manifestacions del senyor alcalde”, apunta el regidor. Així afegeix que “no es comprèn com una obra licitada i segons la Llei, amb consignació pressupostària, ara, diguen que no hi ha diners“.

Llorens afirma que el PSPV fa temps que demana esta infraestructura “atès que és la solució als problemes que es generen tots els anys amb motiu de les pluges, que fan que es produïsquen inundacions en la part baixa de la ciutat i en la zona del polígon C“.

A més a més el regidor socialista recorda a l’alcalde “el seu compromís amb els propietaris de les parcel·les d’este polígon que en el seu moment van permetre la cessió de la zona verda prevista al principi, a l’Ajuntament, i que el senyor Rus posteriorment va requalificar com a industrial, la qual cosa va generar uns ingressos de més de 2 milions d’euros”.

El PSPV ha destacat la gestió de l'anterior govern

Dels 174.679,01 euros en factures pendents de pagar per l’Ajuntament de Quatretonda, un total de 101.000 euros (el 58%) són per impagaments de la Generalitat, segons ha volgut destacar el PSPV de la localitat.

Els socialistes han subratllat que els diners aprovats per al Pla de Pagament de Proveïdors són una quantiatat “molt reduïda”, la qual cosa “demostra la correcta gestió econòmica de l’anterior ajuntament“, format per PSPV i Bloc.

Des del grup socialista, que apunten que dilluns van aprovar junt amb la resta de partits la retificació del Pla d’Ajust per finançar el prèstec de l’estat per pagar als proveïdors, han lamentat a més que els 101.000 euros que no ha pagat la Generalitat són deutes amb l’ajuntament “per subvencions concedides i no pagades”.

Amb això des del PSPV s’ha afirmat que la Generalitat “està ofegant econòmicament als ajuntaments valencians al concedir unes subvencions que desprès no paga”, la qual cosa està “obligant als ajuntaments a finançar a la mateixa Generalitat“. Conclouen a més que la situació econòmica de la Generalitat “és tan caòtica desprès de tant anys de despeses exorbitants, inútils i poc productives que no pot fer front a les mateixes subvencions que ella mateixa concedeix”.

CEE Pla de la Mesquita

Després que la Conselleria d’Educació ratificara la reducció d’una unitat per al pròxim curs en el Col·legi d’Educació especial Pla de la Mesquita de Xàtiva, la regidora del PSPV Xelo Angulo ha considerat “inadmissible” que el govern municipal del PP “no es prenguen mesures per frenar aquesta reducció”. La regidora arriba a afirmar que fer esta retallada en un centre “que atén el sector més feble” dels menors escolaritzats en Xàtiva “és un atemptat a la més mínima llei de l’ètica de qualsevol persona”.

Angulo ha demanat a la regidora d’Educació, María José Pla, “que done explicacions de per què ha consentit la reducció” ja que considera que esta decisió “menysprea als menors discapaciats de Xàtiva“. Recorda així que ”el problema del Pla de la Mesquita és que tractem amb les persones més desafavorides de la societat” i que per tant “són els ciutadans que més solidaritat necessiten de la societat i de l’administració”.

Angulo assegura que amb “el desprestigi dels professionals del centre com a conseqüència de les campanyes del PP en contra dels funcionaris“, sumat a la reducció dels monitors del menjador, el que provoca és que “s’està fent pagar als dependents els plats trencats de la mala gestió del PP, amb unes retallades que ofeguen les esperances d’aquest col·leciu que ja ho té de per sí prou complicat”.

Altres retallades

Però la regidora socialista també s’ha queixat d’altres retallades del govern del PP, així ha recordat que el govern valencià ha paralitzat completament la Llei de dependència; estan revisant i re-baremant les persones dependents i reduint-los de manera sistemàtica les ajudes; augmenten les ratios en tots els nivells educatius i també al Centre d’educació especial, “amb els greus problemes que aquest augment pot generar per atendre adequadament els escolaritzats”; Conselleria crea programes de millora educativa “i no els dota de pressupost, creant una gran cortina de fum mediàtica propagandística“; “afavoreixen sistemàticament l’ensenyament privat a la ciutat amb la cessió de terrenys gratuïtament i l’ensenyament concertat, sense tenir en compte les greus deficiències que té un edifici com el del Pla“; i finalment assegura que “empobreixen les condicions laborals dels professionals de l’ensenyament llançant a més campanyes de desprestigi de la funció pública com a servei públic”.

Xelo Angulo conclou que “la societat xativina ha de mostrar clarament el seu rebuig i dir ben fort que hi ha altres maneres de fer quadrar els comptes“. D’esta forma la regidora ha animat a participar de les manifestacions i actes en defensa dels serveis públics perquè “no pot ser que els dependents de la nostra ciutat, els menors del Pla de la Mesquita, siguen el que acaben pagant la crisi”.

El de Benigànim és un dels ajuntaments que abandonaria el Fons

La crisi econòmica ha obligat a retallades en les institucions públiques, retallades que en el cas d’ajuntaments s’han manifestat en punts com no realitzar aportacions a projectes solidaris com és la tasca que desenvolupa el Fons Valencià per la Solidaritat. D’esta forma un total de dotze municipis de la Vall d’Albaida i la Costera podrien ser exclosos dins del Fons per no haver fet cap aportació econòmica des de l’any 2010; aportacions que, com recorda el Fons, no consisteixen una quota prefixada, sinó la voluntat de cada consistori segons la seua disponibilitat pressupostària.

Concretament es tracta dels ajuntaments d’Aielo de Malferit, l’Alcúdia de Crespins, Benicolet, Benigànim, Canals, Lloc Nou d’en Fenollet, Llutxent, Moixent, Novetlè, l’Olleria, Rotglà i Corberà, i Vallada, consistoris de diferents signes polítics (PP, PSPV i independents). El Fons Valencià per la Solidaritat és una associació d’ajuntaments que treballa per la cooperació per al desenvolupament així com per a la conscienciació en la necessitat de solidaritat, especialment a Sud-amèrica; fins ara actualment hi formaven part un total de 108 ajuntaments i 8 mancomunitats.

Així el Fons explica que la seua Junta Executiva, reunida el passat mes d’abril, va acordar iniciar procediment d’actualització de socis, “atenent al compliment de l’article 32 dels estatuts del Fons, relatiu a les obligacions econòmiques amb l’entitat”. D’esta forma afirmen que esta actualització, a més de garantir el compliment estatutari, també pretén “garantir la sostenibilitat de l’entitat, ajustant la seua gestió a la realitat i el compromís de la seua base associativa”. Així en total seran 23 municipis de tot el País Valencià els que estarien en esta situació, més de meitat d’ells de les nostres comarques.

Des de la institució solidària s’afegeix que prèviament a esta exclusió s’ha fet la comunicació a cada soci, i es proposarà la mesura a l’Assemblea General del Fons Valencià, que està prevista celebrar en el mes de juny. D’esta forma la baixa dels municipis es farà sobre aquells “que no hagen realitzat aportació o no hagen comunicat reconeixement d’obligació en més d’un exercici tancat”, la qual cosa fa referència a “socis que des de l’exercici 2010 i anteriors no han contribuït econòmicament a l’activitat de l’entitat”.

La institució solidària apunta que a estos ajuntaments se’ls ha demanat que per tal de romandre en esta associació formalitzen un reconeixement de deute corresponent als anys que cada un d’ells deuen al Fons Valencià, per l’import que consideren oportú atés que actualment no hi ha una quota prefixada per l’Assemblea.

El Fons assegura que la seua preferència “és la continuïtat i l’increment dels seus socis, sempre des de la participació i la implicació en l’activitat que exerceix, maximament en este moment en què s’imposa rendibilitzar els recursos i actuar de manera coordinada, i en este sentit, la intenció és facilitat al màxim la permanència del soci”.

Pedro Aldabero

El PSPV ha denunciat que el govern municipal de Xàtiva encara no ha adaptat la Ciutat de l’Esport a la normativa d’accessibilitat, incomplint-lo així un any i dos mesos després de la seua inauguració,  tot i que els socialistes ho van denunciar ja  fa mig any. Com recorda el regidor socialista Pedro Aldabero “les persones amb mobilitat reduïda no poden accedir al gimnàs al no estar en funcionament l’ascensor” .

Però el regidor del PSPV en esta ocasió ha anunciat que el seu grup plantejarà el tema en la propera reunió del Consell Esportiu Municipal i exigirà “una actuació immediata per part de la regidoria, ja que la gent amb mobilitat reduïda no pot ser discriminada d’aquesta manera en una instal·lació municipal com és la Ciutat de l’Esport“.

Pel que fa a la resta d’instal·lacions de la Ciutat de l’Esport, el regidor socialista explica que el tipus de sòl escollit per a les pistes de bàsquet “no és l’adequat ja que és excessivament rugós i això provoca nombroses ferides en els jugadors al caure a terra”. En les mateixes instal·lacions Aldabero apunta que les cistelles escollides “tenen bases metàl·liques amb cantons esmolats que han provocat més d’un accident amb ferides que han necessitat punts de sutura”. Però afegeix que la solució adoptada que no és altra que la de posar matalassets “és absolutament insuficient i impròpia d’una instal·lació que ha costat més de 10 milions d’euros”.

Estes carències, així com les mides de la piscina “que impedien el desenvolupament de competicions oficials en la mateixa“, evidencien, segons el regidor socialista “el descontrol, la precipitació i la falta de rigor de l’equip de govern en l’execució de l’obra i en la posada en marxa de la Ciutat de l’Esport“.

EU demanava la cessió d'espais d'estudi de la Catòlica

Tres mocions es van presentar ahir en el ple de Xàtiva en les quals s’instava al govern municipal encapçalat per Alfonso Rus (PP) a negociar amb l’Església la cessió d’espais i patrimoni per al seu ús o gaudi a la ciutat. Es tractava concretament de la cessió d’espais d’estudi de la Universitat Catòlica per a la resta d’estudiants de la ciutat durant l’època d’examens, la cessió de l’ermita del Puig per a la seua potenciació turística, i l’allargament de la cessió del quadre del Sant Sopar al Museu de l’Almodí; totes tres gestions han estat denegades argumentant principalment que “ningú m’ha de dir ni quan ni com fer-ho”.

Pel que fa a la cessió d’espais d’estudi de la Universitat Catòlica, moció presentada per EU, pretenia oferir més instal·lacions als estudiants de la ciutat durant l’època d’examens. Així el portaveu Miquel Lorente ha afirmat que després que s’instal·lara la universitat a locals de propietat municipal i de que se signara el conveni per facilitar l’ús d’instal·lacions esportives municipals pels alumnes de la catòlica, Lorente afirmava que era l’ocasió per negociar estes contrapartides.

Malgrat el suport a la proposta de Compromís i PSPV, des del govern municipal tant l’alcalde com la regidora d’Educació, María José Pla, afirmaven que no pertocava esta negociació, mentre la regidora també afegia que la Universitat Catòlica “no té suficient espai per a ells mateixos i estan habilitant-ne de nous per exemple a la cafeteria”.

EU també proposava la cessió de l'Ermita del Puig

Respecte de la cessió de l’ermita del Puig, titularitat de la Parròquia de Sant Pere de Xàtiva, EU demanava la seua cessió per potenciar el seu ús i divulgació patrimonial i turística, també amb el suport de l’oposició. Però l’alcalde Rus es va negar a accepar la proposta perquè assegurava “no volen”, recordant que en 2010 es va demanar esta cessió “i ni han contestat”, assegura Rus. Però a més l’alcalde va aprofitar per reprotxar al PSPV que “l’ermita va caure quan governaven vostés i no van fer res, i quan va entrar a governar el PP de seguida tots ‘salvem el puit’”. Afegia també que “ahí qui ha posat diners ha sigut la Diputació, més de 300.000 euros, així que a mi no em diguen res de salvar el Puig“.

El PSPV demanava prorrogar la cessió del Sant Sopar

Finalment el PSPV demanava a Rus que negociara amb la Fundació de Franciscanes Clarisses una pròrroga de la cessió del quadre del Sant Sopar pintat per Vicente López en 1806 per al Convent de Santa Clara de Xàtiva. Recordava el regidor Nacho Reig que la cessió acordada en 2010 era per a dos anys per exposar-lo en el Museu de l’Almodí, cessió que acabarà en els pròxims mesos. EU i Compromís també van donar suport a la proposta.

Però l’alcalde de Xàtiva recriminava als socialistes que “ha fet molt de mal que vostés anaren a la premsa per demanar-ho”, assegurant que ja estaven en negociacions, però que l’anunci públic “ha fet més mal que bé”.

Altre mocions

Este moscions van ser rebutjades i argumentades per l’alcalde Alfonso Rus i pel PP, però en canvi van haver quatre mocions més que van ser rebutjades amb un taxatiu “no” sense cap altra argumentació. Estes mocions van ser la proposta de Compomís de celebrar els 50 anys de la publicació de l’obra ‘Nosaltres els valencians’ de Joan Fuster; la proposta d’EU de demanar un referèndum per tal que la ciutadania trie entre el model d’Estat de monarquia o republica; i finalment el rebuig del PSPV a les retallades en sanitat i educació que està impulsant el govern de Mariano Rajoy.