Per sectors a la Vall d’Albaida especialment sha incrementat l’atur a la indústria amb +52 aturats (+1,82%) i als serveis amb +49 desocupats (+1,21%), mentre a més distància també està la construcció amb +11 aturats (+0,89%); no obstant s’ha creat treball a l’agricultura amb -11 desocupats (-3,26%) i el sector sense activitat anterior amb -14 aturats (-1,81%).

A la Costera el comportament ha sigut molt diferent segons cada sector, així s’ha creat treball a la construcció amb -32 desocupats (-2,37%), a l’agricultura amb -28 aturats (-8,04%) i als sense activitat anterior amb -21 desocupats (-2,77%); però s’ha destruït treball als serveis amb +28 aturats (+0,66%) i a la indústria amb +20 desocupats (+1,28%).

Finalment a la Canal de Navarrés sols s’ha creat treball a la construcció amb -11 aturats (-2,78%) i als sense activitat anterior amb -2 desocupats (-1,27%); i ha destruït treball a la resta de sectors com serveis amb +20 aturats (+2,57%), a la indústria +13 desocupats (+4,04%) i a l’agricultura amb +4 aturats (+7,02%).

Per localitats destaquen entre les que s’ha creat treball l’Olleria amb -40 desocupats (-3,90%) baixant als 985 aturats, i Canals amb -25 aturats (-1,35%) caiguent als 1.824 aturats. La que pitjors xifres ha mostrat ha estat Ontinyent amb +45 desocupats (+1,08%) arribant als 4.224 aturats; seguida d’Albaida amb +26 desocupats (+3,96%) situant-se en 683 aturats; Benigànim amb +24 desocupats (+4,20%) assolint els 596 aturats; Xàtiva amb +20 desocupats (+0,62%) arribant als 3.206 aturats; Énguera amb +8 desocupats (+1,65%) situant-se en 494 aturats; i l’Alcúdia de Crespins amb +7 desocupats (+1,11%) assolint els 640 aturats.

Per comarques la Vall d’Albaida ha tingut un augment del +1,25%, 116 aturats més, que situen el total en 9.373 desocupats; a la Costera l’augment va ser major amb un +1,95%, 157 aturats més, arribant a un total de 8.215 desocupats; finalment la Canal de Navarrés inverteix la tendència d’oferir millors xifres que les altres comarques patint un increment del +4,51%, 74 aturats més, arribant a un total de 1.714 desocupats.

Per sectors a la Vall d’Albaida els comportaments han sigut molt dispars, així lautr s’ha incrementat en els serveis en +84 desocupats (+2,08%), agricultura +43 aturats (+15,80%), i els que no tenien activitat anterior +58 aturats (+9,09%). Per contra han tingut un comportament positiu la indústria amb -43 desocupats (-1,44%) i la construcció amb -26 aturats (-1,99%).

A la Costera l’increment ha sigut generalitzat destacant els serveis amb +86 desocupats (2,11%) i l’agricultura amb+35 aturats (+10,64%). El mateix ha passat a la Canal de Navarrés on l’increment ha sigut de +26 desocupats a la construcció (+6,47%), la indústria amb +18 aturats (+5,94%) i els serveis amb +18 desocupats (+2,52%).

Este increment ha estat produït especialment per les males xifres als sector dels serveis i la construcció a totes tres comarques, així a la Vall d’Albaida en serveis hi ha 189 aturats més (+5,08%) i en la construcció hi ha 67 aturats més (+5,47%); a la Canal de Navarrés en serveis hi ha 28 aturats més (+4,14%) i en la construcció 13 aturats més (+4,46%); a la Costera en serveis hi ha 202 aturats més (+5,47%) i el segon sector on més s’ha destruït treball ha siut l’agricultura amb 33 aturats més (+12,69%).

Entre les xifres positives tornen a estar les de la indústria, encara que estes han sigut molt lleus. A la Vall d’Albaida hi ha 11 aturats menys (-0,36%), a la Costera 14 aturats menys (-0,87%), mentre que a la Canal de Navarrés no s’ha creat treball en cap sector.

Per localitats cal remarcar l’increment de l’atur a Xàtiva amb un creixement del +3,01% (87 aturats més) arribant a un total de 2.976 desocupats. A Ontinyent l’increment ha sigut menor que a la mitja amb un +1,54% (61 aturats més) arribant als 4.018 desocupats. Altres localitats destacables són Canals amb +2,42% (52 aturats més) arribant als 1.828 desocupats, Albaida amb +3,36% (21 aturats més) arribant als 645 desocupats, Benigànim amb +2,88% (16 aturats més) arribant a 572 desocupats, i Énguera amb un increment del +5,20% (26 aturats més) arribant als 526 desocupats.

La canal no segueix la tendència de la Costera i la Vall

Durant el mes de novembre l’atur va caure a la Costera i a la Vall d’Albaida per tercer mes seguit, continuant una tendència positiva de la que es desmara la Canal de Navarrés que continua destruint llocs de treball. A la Costera hi ha 97 aturats menys (-1,27%) situant-se la xifra total en 7.518, mentre a la Vall d’Albaida va caure en 81 desocupats (-0,93%) situant-se en 8.600 les persones sense treball, a la Canal de Navarrés l’atur ha augmentat en 9 persones (+0,56%) i arriba als 1.608 aturats.

No obstant cal destacar que el comportament del mercat laboral per sectors ha sigut diferent a la Costera i a la Vall d’Albaida, així mentre a la Vall d’Albaida el millor comportament l’han tingut l’agricultura amb 34 aturats menys i la indústria amb 32 desocupats menys, a la Costera els millors resultats els han obtingut els serveis amb 43 aturats menys i la construció amb 32 desocupats menys, no obstant a esta mateixa comarca en la indústria ha crescut la desocupació amb 12 aturats més. Pel que fa a la Canal de Navarrés les pitjors xifres les tenen els serveis amb 8 aturats més i la indústria amb 7 desocupats més, mentre a la construcció s’han creat 11 llocs de treball.

Pel que fa a les principals ciutats el comportament de l’ocupació ha estat diferent, així mentre s’ha deixar sentir poc a Ontinyent amb 11 aturats menys (ara se situa en 3.948), a Xàtiva ha hagut un creixement de la desocupació amb 7 aturats més (arribant la xifra a 2.982 aturats).

Des del sindicat UGT, malgrat que les xifres són més positives que la mitja valenciana (on la davallada ha sigut sols del -0,04%) els nivells del mes de novembre demostren un “estancament en la creació d’ocupació”.

UGT atribueix el comportament a l'inici de la campanya citrícola

L’atur ha caigut durant el mes d’octubre a la Vall d’Albaida amb 78 desocupats menys, xifra que suposa una davallada del -0,89% i que situa el total en 8.681 persones sense treball a la comarca. Este comportament positiu s’ha donat malgrat el mal resultat a les localitats amb més població excepte Ontinyent que també ha tingut una moderada baixada.

L’atur s’ha incrementat en octubre a Albaida en un 3,51% (21 aturats més) situant el total en 620 persones sense treball; a l’Olleria s’ha incrementat en un 2,1% (21 aturats més) arribant als 896 aturats; a Benigànim creix en un 1,41% (8 aturats més) quedant en 576 aturats; finalment a Aielo de Malferit l’increment ha sigut del 0,93% (4 aturats més) situant el total en 436 aturats.

Per una altra banda el comportament positiu ha estat principalment a Bocairent on l’atur ha baixat en un -4,42% (20 aturats menys) quedant el total en 432 aturats; Ontinyent ha vist baixar l’atur en un -0,65% (26 aturats menys) i situa la xifra total en 3.959 desocupats.

Pel que a al comportament interanual tots els municipis obtenen xifres negatives, les pitjors de totes són les d’Aielo de Malferit on ha augmentat l’atur en un 17,52%, seguit de l’Olleria amb un 13,8%, Ontinyent amb un 13,02%, Benigànim amb un 5,88%, Albaida en un 1,81% i Bocairent amb un 0,23%. A la Vall d’Albaida en general l’increment ha estat del 9,03%.

Des del sindicat UGT el Secretari General a la Vall d’Albaida, Raül Roselló, ha manifestat no obstant que les dades “són enganyoses” perquè en el mes d’octubre l’índex de desocupació “descendeix sistemàticament tots els anys degut a l’inici de la campanya citrícola”; d’esta forma ha insistit en la “incapacitat de la reforma aboral per generar ocupació i l’estancament del mercat de treball en la comarca de la Vall d’Albaida”.

No obstant segons les mateixes xifres d’UGT el sector agrícola és l’únic que ha tingut un augment de l’atur amb 1 desocupat més (increment del 0,34%), metre que a la indústria ha baixat en 56 persones (-1,9%), la construcció baixa en 1 persona (-0,08%), i als serveis baixa en 37 persones (-1,01%).

L’atur ha baixat a les comarques de la Vall d’Albaida i a la Costera

En xifres a la Vall d’Albaida l’atur ha baixat en -132 desocupats (-1,48%) quedant se la xifra global en 8.759 aturats, a la Costera ha baixat en -85 desocupats (-1,09%) situant-se el total en 7.681 aturats, mentre que a la Canal de Navarrés s’ha incrementat en +18 desocupats (+1,18%), quedant el total en 1.549 aturats. Amb estes xifres la Canal de Navarrés segueix la mitja del País Valencià on s’ha incrementat en un 1,11% i a l’Estat on l’increment ha estat de l’1,21%.

Les xifres més favorables a la Vall d’Albaida les ha donades la indústria que en setembre ha incrementat els treballadors amb una davallada de l’atur del -5,25% (-163 aturats), seguida de la construcció amb un -4,49% (-56 aturats), el pitjor parat ha sigut el sector serveis amb +1,63% (+59 aturats); pel que fa a la Costera la creació del treball ha estat encapçalada per la construcció amb un -6,41% (-100 aturats), seguida de la indústria amb -3,63% (-61 aturats), mentre el pitjor resultat també ha estat en serveis amb +1,85% (+66 aturats); a la Canal de Navarrés malgrat el bon comportament de la construcció amb -6,75% (-28 aturats) els serveis amb +6,44 (+41 aturats) han proporcionat el comportament negatiu.

El fet que els millors resultats s’hagen obtingut a la indústria i la construcció ha fet que també haja estat l’atur masculí el que més ha baixat amb -158 aturats, mentre hi ha +28 aturades a la Vall d’Albaida; a la Costera han sigut -128 aturats mentre les aturades són +43; a la Canal de Navarrés hi ha -20 aturats en setembre, mentre que són +48 les desocupades.

Per poblacions destaca la creació d’ocupació a l’Olleria amb -43 aturats (baixant fins els 875 desocupats), Canals amb -52 aturats (quedant-se en 1799), Ontinyent amb -44 desocupats (es queda en 3.985) i Énguera amb -14 (se situa en 486). Per contra a Xàtiva sols hi ha -3 aturats (2.944 en total) i a Benigànim +1 (568 en total).

El pla ha estat presentat al Centre Cultural de Caixa Ontinyent

L’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana que s’ha presentat hui a Ontinyent pretén crear “un corredor que uneixca la franja intermitja de la Comunitat Valenciana amb la costa, convertint la Vall d’Albaida en un dels principals corredors d’innovació de l’interior“. Així ho ha explicat la secretària autonòmica de Medi Ambient, María Ángeles Ureña, que ha apuntat esta projecció degut al pes de la indústria a la zona d’Ontinyent.

En la planificació s’inclourien punts com la creació d’un parc comarcal d’innovació i la possibilitat d’implantar polígons industrials de gestió mancomunada en municipis de tamany reduït i amb pocs recursos per promoure implantacions de sòl per al desenvolupament d’activitats econòmiques.

Este pla de la Generalitat que abarca una ordenació territorial entre els anys 2010 i 2030 divideix el País Valencià en diferents àrees funcionals però que en el cas de la Vall d’Albaida sols inclou 27 municipis de la pròpia comarca. Així Ureña indica que el 38% de l’àmbit territorial d’esta zona està ocupat per la indústria, i que amb el nou document es pretén “fomentar una ocupació racional del territori que millore la qualitat urbana, la eficiencia econòmica i la prestació de serveis socials”.

Esta àrea funciona abarca una població de 80.294 habitants, amb especial atenció per la zona capitalitzada per Ontinyent la qual es pretén que siga “capçalera d’una area urbana integrada de 50.000 habitants en la que s’inclouen els municipis d’Albaida, Agullent, Benissoda i Atzeneta d’Albaida“.

La responsable autonòmica ha senyalat que “este conjunt urbà, d’extrema importància per al manteniment de la població a la franja intermitja i el sistema rural del territori, requereix d’una millora de dotacions culturals, educatives i sanitàries que ajuden a una millor vertebració del seu territori comarcal i potencien a Ontinyent com el gran centre comarcal de prestació de béns i serveis”.

Entre els projectes concrets s’ha parlat del futur hospital perquè evite l’excés de fluxes de població cap a l’hospital de Xàtiva, la instal·lació d’una central de biomassa, la regeneració dels trams urbans del riu Clariano i l’extensió d’estudis universitaris i de postgrau.

Altres possiblitats apuntades serien la construcció d’un bulevard metropolità entre Ontinyent i Albaida, la culminació de l’autovia central (A-7) i l’adequació del tren Xàtiva-Alcoi. Finalment també s’ha nomenat una aposta de l’activitat turística regenerant el Clariano, potenciant el patrimoni arquitectonic, els espais naturals i la gastronomia.

L’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana es va presentar també fa dues setmanes a Xàtiva, proposant la capital de la Costera com capital autonomica del turisme cultural i d’interior.

L’atur ha tornat a baixar a les nostres comarques

En xifres globals l’atur se situa a la Vall d’Albaida en 8.844 persones, a la Costera en 7.874 desocupats i a la Canal de Navarrés en 1.680 aturats. Pel que fa la variació interanual la comarca pitjor parada ha estat novament la Canal de Navarrés amb un increment del 19,15% (270 desocupats més), seguida de la Vall d’Albaida amb un 15,99% (1.219 aturats més), i la Costera amb un 14,65% (1.006 desocupats més).

Per sectors a la Vall d’Albaida han promogut més llocs de treball la indústria amb -66 aturats (-2,12%), seguida dels serveis amb -42 desocupats (-1,13%) i la construcció amb -21 aturats (-1,70%); el comportament negatiu l’han provocat les persones sense activitat anterior amb 31 aturats més (5,56%) i l’agricultura amb 19 aturats més (6,55%). A la Costera l’impuls ha estat  especialment a través dels serveis amb -39 desocupats (-1,05%) i la consturcció amb -34 aturats (-2,17%); l’únic comportament negatiu el va tindre la indústria amb un desocupat més (0,06%). Finalment el treball a la Canal de Navarrés s’ha promogut especialment a la construcció amb -17 aturats (-3,77%) i els comportaments negatius els han tingut els treballadors sense activitat anterior amb 8 aturats més (6,50%) i l’agricultura amb 6 aturats més (8,11%).

Entre les principals localitats l’atur ha baixat a Ontinyent en -62 aturats (queda un total de 3.947 desocupats) i a Xàtiva en -33 aturats (quedant-se en 2.957 desocupats). No obstant ha hagut augment de l’atur a Aielo de Malferit (16 desocupats més), Benigànim (9 aturats més), Moixent (8 despocupats més), l’Olleria (7 aturats més) i Navarrés (4 desocupats mes).

Des de CCOO s’ha considerat la notícia de la davallada de l’atur en maig com “grata“, però que cal “matitzar-la pel bon comportament que històricament ha tingut la desocupació en este mes, com en juny i juliol”. Des del sindicat UGT el secretari comarcal Raül Rosselló ha manifestat que les dades “donen un lleuger respir“. Ambdós sindicats han afirmat que l’actual tendència depén principalment de l’activitat econòmica i que el pla d’ajust pressupostari retardarà més encara l’eixida de la crisi i la creació de llocs de treball.

La Costera

L’augment relatiu de l’atur a la Costera i la Canal de Navarrés ha estat així superior a la mitja del País Valencià on ha augmentat en un 0,63% (3.233 desocupats més), percentatge calcat a l’augment de la Vall d’Albaida. Per contra les dades han estat més positives pel que fa al general de l’estat on l’atur ha baixat un -0,58% (24.188 desocupats menys).

Pel que fa a la variació interanual la Canal de Navarrés continua sent la més perjudicada amb un increment del 22,54% (311 aturats més), mentre a la Costera ha estat del 17,95% (1.211 desocupats més) i la Vall d’Albaida un 17,05% (1.300 aturats més).

Per sectors a la Costera ha augmentat l’atur en totes les vessants amb 41 aturats més en serveis (un 1,11% més), 31 en la indústria (un 1,81% més), 28 en l’agricultura (un 8,86% més), 4 més en la construcció (un 0,26% més), i 32 més dels que no han tingut cap activitat anterior (un 5,87% més).

D’una altra banda a la Vall d’Albaida els sectors que han fet augmentar l’atur han estat l’agricultura amb 41 aturats més (un 16,47% més), els serveis amb 34 aturats més (un 0,92% més) i els que no han tingut cap activitat anterior amb 27 aturats més (un 5,08% més); per contra s’ha creat ocupació a la indústria amb 25 llocs de treball més (un -0,80% d’atur) i a la construcció amb 21 aturats menys (un -1,67% ).

Pel que fa a la Canal de Navarrés la indústria ha estat l’única que ha creat llocs de treball amb 12 aturats menys (amb un -3,98%), mentre que hi ha 12 aturats més en serveis (un 1,72% més), 7 aturats més en agricultura (un 10,45% més), 3 aturats més en construcció (un 0,67% més) i 10 aturats més que no han tingut cap activitat anterior (un 8,85% més).

Davant estes dades des del sindicat CCOO s’han proposat una sèrie de mesures per a les comarques centrals per generar ocupació com l’elaboració de pactes territorials, consensuats i amb participació activa de tots els partits polítics i agents econòmics i socials. Així des de CCOO s’afirma que este pot ser “el millor instrument en l’àmbit local i comarcal per invertir la tendència”. No obstant afirmen “sense més pèrdua de temps” cal atendre a les persones sense treball “desenvolupant polítiques socials i de formació que palien la pèrdua i conseqüent minva de recursos”.

La indústria ha donat un rendiment positiu a la Canal en l'últim any

La tradició industrial de la Vall d’Albaida com a base de l’ocupació i l’economia comarcal continua sense recuperar-se davant altres resultats positius a la Costera i la Canal de Navarrés que han creat llocs de treball durant els últims mesos. La referència del mes de març així ho ha demostrat quan a la Vall d’Albaida l’atur ha augmentat en la indústria amb un 1,13% (35 aturats més), mentre que a la Costera ha baixat en un -0,52% (9 aturats menys) i a la Canal de Navarrés un -0,58% (2 aturats menys).

Els resultats també es poden observar a les xifres interanuals, ja que del mes de març de 2009 al de 2010 l’increment de l’atur en la indústria a la Vall d’Albaida ha estat del 13,11% (363 aturats més), mentre que a la Costera l’augment ha estat del 7,21% (115 aturats més), i el global a la Canal de Navarrés ha estat positiu ja que s’ha creat treball baixant l’atur així en un -5,48% (20 aturats menys). En esta comparativa interanual el sector industrial és el principal motor a la Costera i a la Canal, mentre el sector que millor comportament ha tingut a la Vall d’Albaida ha estat la construcció amb un increment del 12,01% (135 aturats més).

Pel que fa a la tendència general la Vall d’Albaida durant el més de març també ha acusat més el creixement de l’atur que a la Costera i la Canal de Navarrés on s’ha desaccelerat.