Pares i alumnes han reclamat les noves instal·lacions

El síndic de Compromís a les Corts Valencianes, Enric Morera, ha formulat tres preguntes perquè siguen contestades per esrit per la consellera d’Educació, Formació i Ocupació, María José Català al voltant del retard de les obres de l’aulari d’Infantil del CEIP Bonavista d’Ontinyent.

Des de la coalició es recorda que l’inici d’esta reivindicació va començar en gener 2006, amb el primer contacte amb el regidor d’Educació Jorge Rodríguez (PSPV), hui alcalde d’Ontinyent. En juliol de 2007, sent alcaldessa Lina Insa (PP), l’empresa pública CIEGSA va enviar a l’alcaldia la informació necessària per començar les obres, però apunten que “no va ser fins a un any després, en juliol de 2008, quan es rep de CIEGSA l’adjudicació del projecte, i en desembre del mateix any el Consell Escolar del Centre demanava a la aleshores alcaldessa que s’iniciaren els tràmits“.

D’esta forma, davant la paràlisi de la situació, l’AMPA del Bonavista va presentar un escrit en octubre de 2010 i un altre en novembre de 2011 demanant l’esclariment de la situació, “però segueix sense haver resposta, i la Conselleria d’Educació segueix retardant de manera incomprensible els tràmits per la construcció del nou aulari d’infantil adaptat a la LOGSE, ja que el centre manca d’un pavelló que reunisca a tots els alumnes d’infantil a un mateix espai”, apunten des de Compromís. La formació recorda que el col·legi Bonavista “no està adaptat als minusvàlids i la xarxa elèctrica ha de ser renovada per la seua antiguitat”.

Concretament les preguntes presentades per Morera són: “En quin estat de tramitació es troba el projecte de construcció per adequar/ampliar el CEIP Bonavista?; en quin estat de tramitació es troba la licitació per adequar/ampliar el CEIP Bonavista?; i quina és la data prevista per iniciar les obres per adequar/ampliar el CEIP Bonavista?”.

Des de Compromís afirmen que ” volem respostes concretes i per escrit, ja està bé de subterfugis i de promeses incomplides a la comunitat educativa d’un centre que ja porta massa temps esperant una actuació que respon a una necessitat i que deuria estar acabada fa anys”.

La placa té inscrits versos d'Ausias March

Dissabte passat dins les celebracions de la 25a Trobada d’Escoles en Valencià de la Vall d’Albaida celebrada a Ontinyent es va realitzar un acte commemoratiu d’este acte de reivindicació de la llengua a la comarca.

L’homenatge va consistir en el descobriment a la plaça Ausias March, on es va fer la trobada, d’una placa amb versos del poeta valencià del segle XV. A l’acte van assistir representants d’Escola Valenciana, l’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, regidors de la ciutat com Josep Francés, Pepe Pla, Manuel Ruiz i Manuel Cuesta, i altres polítics de la comarca així com el síndic de Compromís a les Corts, Enric Morera.

Santiago Arévalo

Les Corts Valencianes han triat a l’alcalde d’Énguera, Santiago Arévalo (PP), com a nou conseller de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) en substitució de Sagrario Sánchez, que va renunciar al càrrec per a ocupar l’escó que va deixar Paula Sánchez de León en ser nomenada delegada del Govern. L’elecció s’ha produït amb 61 vots a favor, 24 en blanc i 4 nuls dels diputats de la coalició Compromís, que han escrit el lema “votació fraudulenta” en les paperetes.

El portaveu d’aquesta formació, Enric Morera, ha justificat, a l’inici de la sessió, la seua oposició al nomenament per “incompatibilitat” a causa de l’activitat empresarial d’Arévalo, que el propi grup Compromís no ha precisat.

Santiago Arévalo, de 45 anys, té estudis universitaris d’Econòmiques, és assessor fiscal, i des de 1999 és alcalde d’Énguera, càrrec que ha revalidat amb quatre majories absolutes consecutives.

Encara que la designació d’Arévalo ha sigut proposada pel grup popular, la seua elecció ha requerit de majoria qualificada de tres cinquens del ple, per la qual cosa a més dels vots del PP, ha necessitat del suport d’alguns diputats socialistes, com ja va ocórrer fa quinze dies en l’elecció d’un altre membre del consell d’administració de RTVV.

El consell està format per onze integrants escollits per les Corts Valencianes, dels quals sis el són a proposta del PP, tres del PSPV-PSOE, un de Compromís i un d’EU.

Ferri acompanyat del seu equip executiu

El 8è Congrés del Bloc Jove celebrat dissabte a Silla (l’Horta Sud) va concloure amb la reelecció del canalí Fran Ferri com a Secretari General de la formació juvenil nacionalista amb un 80,5% dels vots, front al 18% aconseguit per David Navarro.

Ferri estarà acompanyat, segons s’explica des del Bloc, per un “equip plural i extens orientat a consolidar l’organització”. Així el també diputat a les Corts comptarà amb 18 persones més  en el seu òrgan executiu dels quals el 42% són dones i pertanyen a 14 comarques diferents, entre elles la xativina Reis Gallego.

Al 8è Congrés van estar presents el diputat de Compromís-Equo al Congrés, Joan Baldoví, així com els diputats de Coalició Compromís a les Corts, Enric Morera i Juan Ponce, i les regidores de Compromís per València, Consol Castillo i Maria Pilar Soriano. Junt amb ells, també acompanyaren el Bloc Jove entitats polítiques d’arreu de l’Estat com JEV(ICV), Joves amb Iniciativa (IPV), JEN (PSM), JSPV(PSPV), JNC (CIU), Chobentú (CHA), i també una nodrida representació dels moviments socials del País Valencià, entre ells: Ca Revolta, ACV Tirant lo Blanc, Intersindical Jove, Aposta Jove-UGT PV, BEA o el CJCV.

Regidors i alcaldes de Compromís es van reunir a Gandia

Divendres passat una vintena de regidors i alcaldes del Bloc-Compromís de les principals ciutats de les Comarques Centrals (la Vall d’Albaida, la Costera, la Safor, l’Alcoià, el Comtat i la Marina Alta) es van reunir a Gandia per tal de “manifestar el compromís de present i futur amb la reactivació i l’impúls del Consorci de les Comarques Centrals Valencianes“.

En la trobada va esta també el síndic de Compromís a les Corts, Enric Morera, qui va anunciar que esta formació farà actuacions per tal d’impulsar el Consorci de les CCV “després que el PP s’haja volgut aprofitar electoralment d’ell, per desfer-se d’ell després, perquè mai se l’han cregut“. Així Morera ha recordat que l’alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus (PP), president del consorci, “el va utilitzar com a plataforma per tal d’arribar a la presidència de la Diputació de València” .

No obstant des de Compromís defensen l’entitat per considerar-a “un instrument útil per a millorar els serveis i la qualitat de vida, per a eixir de la crisi aprofitant el seu potencial econòmic, social i cultural i per a fer polítiques que ajuden el nostre teixit productiu des de la proximitat, des del mateix territori”.

En les intervencions el portaveu del Bloc-Verds a Gandia, Josep Miquel Moya, com a amfitrió va destacar “la importància que Gandia tinga un paper fonamental en el nou impuls de les Comarques Centrals Valencianes“. Destaca així Moya que “necessitem referents supramunicipals i supracomarcals”, per la qual cosa el CCV “és un projecte vàlid, que aglutina a les ciutats mitjanes i que pot apostar decididament per solucinar problemes col·lectius a aquest territori, com ara la mancança d’infrastructures”.

Entre com a representants de la Coster i la Vall d’Albaida van estar el diputat canalí Fran Ferri, l’alcalde d’Albaida, Josep Antoni Albert, i el tinent d’alcalde d’Ontinyent, Josep Francés. Este últim va denunciar “l’abandonament i el greuge comparatiu de les ciutats mitjanes respecte a les capitals de província“. Així afirmava que “no volem una nova administració, sinó buidar administrativament les diputacions i crear-ne una nova més pròxima a la ciutadania. Per això creiem que la descentralització és una necessitat social, política i econòmica que passa per les CCV, si tenim en compte que en aquest territori vivim més de 700.000 persones“.

A la jornada es va debatre el document de treball confeccionat (juntament Nèstor Novell) per l’advocat i ex regidor de la UPV a l’Ajuntament de Gandia i impulsor del Consorci de les Comarques Centrals Valencianes, Cebrià Molinero, sota el títol ‘País Valencià i Problemàtica Territorial: El cas de les CCV’.

Entre les conclusions de l’estudi s’ha destacat reclamar per a les mancomunitats l’exercici de les funcions de planificació territorial que li atorguen les directrius de l’estratègia territorial valenciana; demanar i prendre la iniciativa de reunir el Consorci de les CCV; donar suport i participar en les iniciatives de l’Euram de l’Institut Ignasi Villalonga i en la defensa del FERRMED; i crear una plataforma d’estudi i discussió al voltant de l’organització del territori que servisca per a crear propostes concretes. Aquesta plataforma hauria de tenir un caràcter ampli i estar integrada per especialistes en el territori, agents socials, polítics i econòmics.

Els càrrecs públics del Bloc-Compromís han acordat celebrar una reunió de treball anual sent així la segona jornada a Muro (el Comtat).

La residència ha cobrat el conveni de 2011

La Generalitat va pagar l’1 de febrer els 162.329 euros que devia a la Residència per a la 3a edat Sagrat Cor de Bocairent, xifra que corespon a les places concertades en 2011. Davant este pagament l’alcalde Josep-Vicent Ferre ha informat també que justament el dia anterior signava una pòlissa de tresoreria per comptar amb liquiditat i realitzar els pagaments pendents de l’any passat a tots els proveïdors.

Apunten així des del consistori que les nòmines de gener dels reballadors “s’han pagat amb normalitat” i el passat 26 de gener, el Ple municipal aprovava els pressupostos anuals que mantenen els actuals preus públics per als usuaris. Però a més Ferre ha anunciat que en 2012 es preveu la contractació d’un nou auxiliar de clínica i l’augment de la jornada del psicòleg i de l’assistenta social ja que “no tenim dèficit i sí totes les places cobertes i amb llista d’espera”.

Deute d’obres

D’una altra banda des de Compromís s’ha anunciat que es reclamarà a la Generalitat que pague el deute de 126.000 euros en concepte d’obres i equipament. Així ho va anunciar en la seua visita el síndic Enric Morera en la seua visita a Bocairent durant els Moros i Cristians, qui a més va assegurar que “la morositat del Consell posa en perill la continuïtat dels llocs de treball i també la viabilitat del centre”.

Però Morera també ha alertat que el recent pagament de la Generalitat a la residència “ha arribat tard i s’ha fet quan l’ajuntament s’ha mobilitzat, encara que altres centres d’altres localitats no han tingut els mateixos problemes a l’hora de cobrar”. Davant esta situació Compromís ha denunciat la “marginació” que ha patit la residència de Bocairant a l’hora de rebre les ajudes de la Generalitat.

Els regidors Garcia Terol i Suñer amb el síndic de Compromís Enric Morera

La coalició Compromís ha presentat un total 13 esmenes als Pressupostos de la Generalitat amb els quals demanen més de 6 milions d’euros en inversions en qüestions com sanitat, infraestructures i ajudes a festes locals. Entre estes destaca la petició de la construcció d’un Centre de Salut Integral a Xàtiva per al qual demanen 4,3 milions d’euros (2,1 milions per a 2012 i 2,2 per a 2013).

Entre les esmenes destaca la construcció d’una estació ferroviària a la Font de la Figuera (sense consignació pressupostària concretada), i un centre de dia a la mateixa localitat per 700.000 euros; i una intervenció al marge dret del riu Barxeta per protegir la Cogullada davant les inundacions, intervenció valorada en 650.000 euros.

Cal destacar que de 13 esmenes 9 són relatives a peticions d’ajudes a festes locals, amb un valor total de 270.000 euros, dels quals es demanen per a Canals 50.000 euros per a les Festes de Sant Antoni Abat i 10.000 euros per a la Fira de Setembre; per a la Font de la Figuera 30.000 euros per als Moros i Cristians i Contrabandises, 30.000 euros per a la Dansà; per a l’Alcúdia de Crespins 30.000 euros per a les Festes Patronals; per a Montesa 50.000 euros per a les Festes Patronals i 20.000 euros per a les Festes de Sant Vicent; per a Xàtiva 30.000 euros per a les Falles i 20.000 euros per a la Fira d’Agost.

El portaveu de Compromís, Enric Morera, ha explicat que estes propostes són les que els han fet arribar els col·lectius i persones de les localitats de la comarca, “les nostres esmenes són fruit de la participació ciutadana i des del coneixement de les coses, per la qual cosa esperem que el PP, que compta amb la majoria absoluta a la cambra, done el seu suport a les nostres modificacions”.

Albert, Morera, Mira i Francés han comparegut este matí

El grup de Compromís a les Corts ha presentat un seguit d’esmenes als pressupostos de la Generalitat per al 2012 que en les inversions concretes a la Vall d’Albaida giren especialment al voltant d’infraestructures sanitàries i educaives, així com subvencions i ajudes a cites festives-culturals.

En la presentació de les esmenes que ha fet el síndic de Compromís, Enric Morera, ha estat acompanyat per diferents dirigents de la coalició a la comarca com el primer tinent d’alcalde d’Ontinyent, Josep Francés, l’alcalde d’Albaida, Josep Antoni Albert, i l’alcalde d’Otos, Emili Mira, i han explicat totes les modificacions pressupostàries per demanar inversions en aquelles localitats en les que la coalició compta amb representació municipal.

Entre totes elles destaca la petició d’imipulsar les obres de l’Hospital d’Ontinyent per la qual cosa demana invertir 28,5 milions per al 2012 i 4,3 milions per al 2013. També per a Ontinyent s’ha demanat la construcció de l’aulari  i una pista coberta al CEIP Bonavista, el nou IES l’Estació, el Conservatori i la construcció d’un gimnàs al CEIP Martínez Valls, millores elèctriques a diferents col·legis, la reforma integral dels vestidors del poliesportiu i la millora de la pista d’atletisme.

Per a Albaida Compromís també ha demanat la construccio del nou CEIP Elies Tormo per valor de 3,8 milions d’euros, i d’una altra banda una inversió de 500.000 euros per a reformes de l’Escola Infantil Municipal i de la mateixa quantitat per a l’escola Covalta. D’una altra banda també s’ha presentat una esmena perquè s’inverteixuen 100.000 euros en 2012 i 425.000 euros per a 2013 per a la rehabilitació del Centre de Salut de Quatretonda.

Finalment Compromís també ha demanat inversions per a diferents festivitats de la comarca com els Moros i Cristians amb 150.000 euros per a Ontinyent, 100.000 euros per a Bocairent i l’Olleria, i 50.000 eos per a Quatretonda, a més de reconéixer el ‘Cant dels Angelets‘ “en la més alta consideració del País Valencià i el suport per a la distinció estatal“.

Finalment  des de la coalició s’ha proposat “nomenar a Ontinyent com a ciutat amb preferència per a portar llocs de treball”, i així demanar diners “per una reconversió industrial seriosa de la Vall (del tipus Alts Forns de Sagunt)“.

Palaus de Justícia d'Ontinyent i Xàtiva

El conseller de Justícia i Benestar Social, Jorge Cabré, va reconéier ahir dijous que la “realitat econòmica” ha portat al Consell a “replantejar-se” els terminis d’execució dels Palaus de Justícia de Xàtiva i Ontinyent. No obstant això, ha assegurat que la Generalitat “no ha renunciat” a estos projectes, encara que existeixen “altres prioritats més apressants”. En el cas d’Ontinyent cal recordar que plou sore mullat ja que la Generalitat ja va paralitzar el projecte de l’Hospital argumentant també dificultats econòmiques.

Així ho va assenyalar en la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat de les Corts, on va assegurar que estes actuacions han canviat per la conjuntura econòmica atès que la Generalitat ha “prioritzat” en despesa corrent.

Sobre este tema, el síndic de Compromís, Enric Morera, va criticar que el Consell “faça promeses electorals que després no es compleixen” i va recordar que l’execució d’estes infraestructures van ser anunciades per Francisco Camps en 2008 “quan la crisi ja era evident”.

Per la seua banda, el diputat d’EUPV, Ignacio Blanco, va assenyalar que les instal·lacions judicials valencianes estan en una “situació lamentable” i va preguntar al conseller “què és una prioritat per al seu Govern”.

Finalment la diputada socialista Verónica López va lamentar que estes instal·lacions porten anys promeses i “ara són només fum com a tantes promeses de la Generalitat”. “Creu que poden esperar expedients amuntegats en el bany, seus sense ascensor, que víctima i agressor coincideixin en passadissos perquè no existeixen departaments estancs on romandre?”, ha retret al conseller.

Morera junt amb el portaveu de Compromís d'Ontinyent, Josep Francés

El portaveu de Compromís a les Corts, Enric Morera, ha manifestat la seua “profunda indignació” davant la sentència que condemna al Bloc d’Ontinyent a indemnitzar amb 3.000 euros al president del PP de la província de Castelló, Carlos Fabra, per vendre loteria del sorteig del ‘Niño’ amb la seua imatge i ha anunciat que la formació recorrerà aquesta decisió.

Morera ha criticat que esta sentència s’haja produït “en temps rècord” mentre les causes contra Carlos Fabra “porten més de set anys en els mateixos jutjats de Castelló i s’està estudiant la seua prescripció“, per la qual cosa ha lamentat que “sembla que la justícia no és igual de ràpida per a tots“.

En qualsevol caos, ha anunciat que recorreran la sentència perquè Fabra ens els considere “tan idiotes com per a creure que la seua fortuna de Fabra s’ha pastat a força de la seua sort i les vegades que li ha tocat la loteria, que és un sant immaculat que no ha trencat un plat”.

“Si som condemnats i després es demostra que s’han donat els delictes que li imputa la Fiscalia Anticorrupció, el demandarem pel dany a la imatge que ell ha causat als valencians i valencianes. Haurem de demanar-li una indemnització que haurà d’estar a l’altura de les circumstàncies”, ha agregat el síndic de Compromís.

“Que torne els diners cobrats”

A més, si finalment és condemnat, també li demandaran “perquè retorne tots els diners que ha cobrat com a càrrec públic mentre ha durat la instrucció quan deuria haver estat inhabilitat”.

En aquest sentit, ha lamentat que el president provincial del PP “s’ha aprofitat del seu càrrec públic per a obtenir un sou mensual quan potser és condemnat i inhabilitat per a exercir un càrrec públic”, per la qual cosa “caldrà exigir que retorne els diners cobrats”.

Per a Morera, resulta “com a mínim paradoxal, sense entrar en més valoracions, que la Sala penal del Tribunal Suprem (TS) haja prorrogat aquesta mateixa setmana la deliberació sobre la decisió de l’Audiència Provincial de Castelló de declarar prescrits quatre dels cinc delictes fiscals que se li imputen a Fabra“.