Els números de la recreació dels Borja en Xàtiva no ixen

Acabat el cap de setmana de la recreació dels Borja i Xàtiva cal avaluar si realment la despesa de 88.500 euros que enguany ha invertit el patronat de turisme València Terra i Mar de la Diputació de València (més els diners que ha d’aportar l’ajuntament en serveis) serveixen realment per a generar ocupació i/o riquesa a la ciutat.

Alfonso Rus, alhora alcalde de Xàtiva i president de la Diputació, sabia que especialment enguany calia justificar la despesa d’esta cita i no anava a ser fàcil, per això importava més tindre al costat al sector empresarial per donar suport que tindre al cultural; este any més que mai la funció de divulgació de la història dels Borja i de Xàtiva quedava en un segon o tercer termini.

Però per a defensar els beneficis econòmics per a l’empresariat de la ciutat calen números, i estos van ser pocs, i els que es van oferir van ser qüestionables. Així, després de que el propi alcalde en la presentació anomenara un per un tots els restaurants que anaven a participar en l’oferta del menú temàtic dels Borja i el preu del cobert, d’anunciar-se que s’esperava un complet als establiments com també als hotels (s’esperaven unes 400 pernoctacions, que les justificaven amb els 400 figurants que participaven en estes jornades), amb totes estes dades en teoria tan concretes i estimables, a la pregunta de en quina quantitat estimaven l’impacte econòmic de les jornades la resposta va ser “és molt difícil de calcular”, perquè també hi ha venda a les botigues. Doncs senyors, amb una multiplicació del “complet” que espera cada establiment i els preus que tenen obtindríem una bona xifra; després ja poden afegir “i el que puguen vendre les tendes”.

Però calia magnificar la cita i junt amb una extensa campanya publicitària als mitjans de comunicació (Comarcàlia.info es va tornar a quedar fora, i d’ahí el ressentiment d’estes línies, pensaran alguns) tornaven a oferir-se calculs dubtosos. Així mentre l’alcalde afirmava que per a esta tercera edició s’esperaven uns 90.000 visitants “com l’any passat”, l’any passat la regidora va dir que estos eren 60.000 (que ja havien sigut 10.000 menys que en la primera edició); i mentre la regidora de Comerç Marian Soro va dir que este esdeveniment s’havia col·locat en segon lloc d’afluència de públic sols darrere de la Fira d’Agost i ja per davant de les Falles, Rus es va posar els saragüells i va haver de rebaixar esta eufòria.

A banda s’haurà de deixar la coartada que en un inici es va usar de la divulgació del patrimoni cultural de Xàtiva i més concretament la història dels Borja. Amb la frase de Rus sobre l’oferta de les jornades que va dir “més o menys el mateix de l’any passat”, donava ja la temperatura de l’èmfasi en el que es cuidava el contingut (situació que molts identifiquen també amb el que passa amb la Fira d’Agost). Sense ànims de criticar la qualitat d’atrezzo, ambientació i actuació dels professionals, convertir Xàtiva durant un cap de setmana en un parc temàtic dels Borja i pretendre que siga una forma de divulgar el coneixement d’esta influent família del Renaixement, és com pretendre convertir Terra Mítica en un focus de divulgació de la cultura clàssica de Roma i Grècia.

Este model d’esdeveniments no oblidem que atrau al turisme ‘low-cost’, visitant que visita la ciutat per veure els espectacles però que els que són de localitats properes no mengen a la ciutat, i molts altres es duen entrepans de casa i es poden veure als parcs. Davant este model podríem trobar el que alguns anomenen model Gandia (que tant molesta a Rus perquè “ens han furtat als Borja”), a través del qual la divulgació d’este patrimoni és més sòlid, constant i permanent, convertint-se en un pol d’atracció constant durant tot l’any, i no concentrar-ho tot sols en dos dies. Una pluja torrencial erosiona la terra, mentre la constància del degoteig la rega.

Aleshores ens trobem novament amb el vici de que amb els diners públics es financien esdeveniments de cartó-pedra que pretenen ser multitudinaris perquè es beneficien els negocis privats -model Fòrmula 1 a València- i argumentant-ho afirmant que en altres països es fa el mateix: sí, però a altres països són els mateixos privats els que s’uneixen per pagar estos grans esdeveniments. A més cal recordar que esta despesa es fa en plena espiral de retallada de serveis bàsics que estan executant tant la Generalitat com el Govern central, la qual cosa ha provocat la indignació de diferents sectors de la societat fent que “immoral” siga la paraula més repetida per qualicar estes jornades.

Per això es necessita repensar els projectes. Caldria que les institucions es deixaren de finançar un model que significa pa per hui i fam per demà i començaren a pensar així en divulgar la riquesa del patrimoni enfortint la cultura amb congressos, exposicions, publicacions i tot el que se’ns puga ocòrrer, arran este atractiu els empresaris ja sabran com traure-li benefici i riquesa econòmica, perquè eixe és el seu treball.

En resum, i versionant així el conte d’Augusto Monterroso, “quan Xàtiva va despertar del somni dels Borja la crisi encara estava allí”.

Articles relacionats

• L’empresarial ADEXA de Xàtiva i la Costera presenta la seua nova secció d’emprenedors
• Xàtiva celebrarà el cap de setmana anterior a Nadal la primera Fira de Rebosteria Nadalenca
• Rus espera 90.000 visitants per al cap de setmana dels Borja en Xàtiva, un 50% més dels estimats l’any passat
• La regidoria de Turisme de Xàtiva valora positivament la participació de la ciutat en Fitur
• La cobla de Diana Navarro obri la 14a edició de les Nits al Castell de Xàtiva

Tags: Alfonso Rus, Marián Soro, recreació dels Borja i Xàtiva