Les armes ibèriques trobades a la Bastida de les Alcusses es van usar en un ritual da fa 2.400 anys

Escrit per Comarcàlia en Cultura, La Costera el 28/07/2010 17:57 / No hi ha comentaris

Cinc falcates són els elements més destacats de la troballa

Cinc panòplies (conjunt d’armes i eines) de guerrers ibers de fa 2.400 anys és el tresor arqueologic que va trobar el Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València fa 10 dies al poblat de la Bastida de les Alcusses de Moixent. Es tracta d’un jaciment del segle IV a.C. que segurament va formar part d’un ritual segons han explicat este matí al Museu de Prehistòria de València els responsables de l’excavació arqueologica.

Els codirectors de la campanya d’excavació Helena Bonet i Jaime Vives-Ferrándiz no han dubtat en assegurar que esta troballa “confirma la Bastida de les Alcusses com el poblat peninsular de referència per estudiar el període ibèric”. Així Bonet ha explicat que les panòplies “constitueixen la part més espectacular de la troballa i permeten documentar un ritual únic en l’arqueologia ibèrica consistent en la deposició intencionada de cinc conjunts complets d’armes de ferro, ofrenes alimentàries i gots ceràmics, tot això cremat junt a les estructures de fusta i ferro de la porta i segellat sota una capa de terra”.

La presentació ha alçat una gran expectació de mitjans

Els conjunts d’armes trobats constitueixen la part més espectacular d’este ritual segons els experts, estes armes són cinc falcates -espases curtes d’un sol fil- associades a diverses manilles d’escuts, llances i solifèrries -javelines fetes totalment de ferro-. Es tracta d’un conjunt d’armament propi de la primera meitat del segle IV a.C. i que estaria associat a les elits guerreres de la societat ibèrica.

També s’ha explicat que les armes no són restes d’una batalla a la Porta Oest -on s’han fet les excavacions-, sino dipòsits rituals; les falcates i javelines estan doblades o trencades intencionadament, la qual cosa indica que van ser inutilitzades en un sentit ritual. Este fet és freqüent en les tombes on les armes s’utilitzen per acompanyar al difunt al Més Enllà, com objectes personals i intransferibles. Esta conjunt a la porta principal apunta, segons altres jaciments documentats, a “deposicions votives seguint les normes dels rituals funeraris encara que no són tombes“, ha destacat Bonet.

Jaime Vives ha apuntat que la interpretació preliminar indica que es tractaria de cenotafis o monuments per guardar la memòria de personatges destacats -identificats per les seues armes- o per recordar algun fet en un espai públic important ocm és la porta principal del poblat”.

Les excavacions han permés recuperar més de 60 objectes de ferro com armes, pletines i claus pertanyents a ls portes, també 45 troncs bigues i taulons de l’estructura de les portes, cremades també amb un sentit ritual junt amb les armes, cereals i olives, ofrenes que s’han trobat carbonitzades.

Després d’este descobriment es passarà durant els pròxims mesos a fer un estudi tipològic i funcional dels vasos ceràmics i devles armes, i es faran analítiques de les armes per estudiar les restes orgàniques, així com els animals trobats. Junt amb la restauració de tot el conjunt es procedirà a l’inventari i catalogació de les restes que ja han passat a formar part de les col·leccions del Museu de Prehistòria de la Diputació de València. El termini perquè estes peces puguen ser exposades en públic es calcula que serà al menys d’un any.