Rus va injuriar els professors diguent-los “gilipolles” segons el tribunal, però no als demandants

Escrit per Comarcàlia en Xàtiva el 18/06/2010 16:29 / 1 comentari

La sentència nega que els insults es puguen acollir dins la llibertat d'expressió

El tribunal número 2 de Xàtiva ha donat la raó a Alfonso Rus en el sentit de que els insults “gilipolles” i “pocavergonyes” els va dirigir sols a tres professors que es manifestaven davant el Palau de la Generalitat. No obstant la sentència del judici afirma que va cometre una falta d’injúries perquè la seua intenció era “vexar la imatge i dignitat dels seus destinataris d’una forma innecessaria i gratuïta”, per provocar “les rialles i l’aplaudiment d’un públic complaent”.

D’esta forma el tribunal ha absolt a l’alcalde de Xàtiva en entendre que els insults proferits durant un acte polític del PP no anaven dirigits a cap dels docents ni representants sindicals que el van demandar, sino a altres que es van manifestar dies abans. A més puntualitza que els demandants no van estar presents a esta manifestació per la qual cosa no es poden considerar com “subjectes ofesos”.

En este mitin, segons recull la sentència, es va referir als professors que es manifesten protestant davant de la Generalitat en contra del Pla Bolonya, i que eixos professors que diuen “aleshores, gairebé” són uns “gilipolles“, que “eixos que en volen posar cap per avall” afirmava que “anem a rematar-los“.

Sobre la defensa de Rus que afirmava que estes expressions s’enquadraven dins la llibertat d’expressió, la jutgessa afirma que “gilipolles” i “anem a rematar-los” no poden qualificar-se com “necessàries per l’exposició de les idees”, i que la primera d’elles a més fereix i és “insultat“, ja que els anomena “ximples o babaus“. Així apunta que l’expressió és “innecessària” perquè no cal recòrrer a “l’insult groller, bast i vulgar”; així arriba a afirmar que “gilipolles” és un insult del que es pot derivar “el tipus penal de la falta d’injúries”.

Malgrat la sentència absolutòria la jutgessa també reconeix que els demanats poden haver-se sentits “ofesos des de la seua pròpia perspectiva personal” però que aixo no serveix perquè estiga penat.

Sobre l’expressió “anem a rematar-los” considera la resolució és un “adorn” i un “excés” que no es pot considerar una amenaça perquè en estar enquadrat en un mitin polític es considera com un crítica a aquells que defensen “una política lingüística diferent a la línia marcada” pel PP. Així la sentència considera esta expressió com una “advertència polítcia relacionada amb el procés electoral que anava a tindre en breu” (les eleccions europees), per la qual cosa els denunciats podien sentirse ofesos “però no intimidats o amedrantats”.